Propostes sobre habitatge, 2003 (I)

Heu provat a escriure alguna nota a algun partit polític per a plantejar propostes?

Jo ho vaig fer el 2003. Vaig escriure a CiU, ERC, PSC i IC. Només ERC va contestar. Els tinc especial simpatia per això.

Ara, passats 5 anys i amb un mercat immobiliari en recessió, potser és un bon moment per rellegir el que es deia.

Aquesta és la nota que em van enviar:


Subject: Resposta a les vostres aportacions sobre habitatge


Benvolgut Jaume,

Hem llegit amb molt interès les vostres aportacions sobre el tema de les polítiques d'habitatge, especialment la proposta de mediació en el mercat d'habitatge de lloguer. De fet, en el nostre programa per a les darreres eleccions a l'Ajuntament de Barcelona, hem inclòs el tema de la mediació com un dels nous objectius a assolir en la present legislatura. Per si és del vostre interès, us adjuntem un document amb aquests objectius i les mesures de govern que proposem en el camp de l'habitatge a la ciutat de Barcelona.

De cara a les eleccions al Parlament de Catalunya, estem treballant també una proposta per extendre el tema de la mediació pública al mercat de compra-venda d'habitatge i no només al mercat del lloguer.

Restem a la vostra disposició per qualsevol aclariment o per una trobada posterior,

Carles Macian
Grup Municipal d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona

(See attached file: l'habitatge.doc)

I el contingut del document:

Habitatge

Nous objectius i nous reptes

De les polítiques d’habitatge es desprèn, clarament, que els govern estatal i autonòmic, han perdut el contacte amb la ciutadania. Per això és de vital importància la implicació dels ens locals en la programació i l’elaboració de les polítiques d’habitatge. Des d’ERC, volem impulsar una major intervenció dels municipis en el nous reptes que ens planteja l’habitatge.

Hem d’aconseguir capgirar algunes tendències que ens allunyen d’Europa. Metre a Europa la rehabilitació representa el 35% de les actuacions d’habitatge a Catalunya i a Barcelona són del 20%. Mentre a Europa el 40% dels habitatges són en règim de lloguer a Barcelona i Catalunya només el 14% dels pisos són de lloguer.

La participació activa dels ens locals en les polítiques d’habitatge s’aconseguirà:

· Coordinar les polítiques d’habitatge a la Ciutat de Barcelona a través del Consorci de l’Habitatge.

· Intervenir com a mediadors en els nous mercats d’habitatges.

· Impulsar els habitatges de lloguer, trobar nous lloguers.

· Impulsar noves línies de rehabilitació d’habitatge, entenent que la rehabilitació és l’aposta sostenible de l’habitatge.

· Combinar la rehabilitació i el lloguer.

Mesures de Govern

1. Impulsar el Consorci de l’Habitatge de Barcelona, que serà l’ens encarregat de coordinar les polítiques d’habitatge a la Ciutat de Barcelona. El Consorci gestionarà les competències de l’administració local i de l’administració de la Generalitat en matèria de nou habitatge i en tot el referent als Plans d’Habitatge.

2. Crear un Observatori de l’Habitatge en si del Consorci de l’Habitatge de Barcelona. Aquest Observatori analitzar els canvis més substancials que es vagin produint en el mercat de l’habitatge a la ciutat, a Catalunya i a Europa.

3. Crear l’Oficina de l’Habitatge en el si del Consorci de l’Habitatge. Aquesta oficina serà un ens informador, mediador i gestor que ajudarà a complimentar i solucionar tots els tràmits vinculats a les noves polítiques d’habitatge.

4. Sol·licitar una Àrea de Rehabilitació per Districte.

5. Apostar decididament per l’habitatge de lloguer.

6. Destinar el 40% dels pisos, del possible aflorament de 100.000 pisos de nova construcció i de menor superfície, destinar aquest percentatge a habitatge de lloguer.

7. Aconseguir el 40% dels pisos de lloguer quan es presentin a aprovació els instruments de planejament i molt especialment els nous Plans de Millora Urbana.

8. Des de l’Oficina de l’Habitatge facilitar l’accés dels constructors a les polítiques d’habitatge de lloguer impulsades pels plans d’habitatge.

9. Demanar el compliment de la disposició final vuitena de la Llei d’Urbanisme per tal que es modifiqui l’actual llei de l’habitatge i poder garantir la rehabilitació i el lloguer.

10. Apostar per la rehabilitació

11. S’ha de dotar millor la rehabilitació d’habitatges. El Govern Català ha de revisar el nou Pla d’habitatge i destinar els 315 milions d’euros de construcció d’habitatges de lloguer a la sinèrgia rehabilitació lloguer, especialment en àrees urbanes. La dotació per a construcció sostenible, dotada en 2,5 milions d’euros, s’hauria de destinar al públic general que rehabilita els habitatges d’una manera sostenible: noves escomeses d’aigua, noves instal·lacions elèctriques, energies renovables, etc.

12. A l’Ajuntament de Barcelona pel període 2002-2005 proposem destinar a la rehabilitació d’edificis l’equivalent a l’1% de l’estalvi corrent, és a dir destinar 25 milions d’€ a rehabilitació.

13. Incrementar un 5% les subvencions per la rehabilitació d’edificis i per a la millora de la qualitat de vida, aconseguint un llindar de rehabilitació del 25%.

14. Reservar una part de l’IBI per a la rehabilitació. L’agència de Rehabilitació gestionarà els diners que s’ingressin per la penalització de pisos buits. Aquest diners es destinaran a la rehabilitació d’habitatges.

15. Sol·licitar mesures fiscals per afavorir la rehabilitació. En aquest sentit sol·licitarem al Govern Espanyol que totes les despeses de rehabilitació d’habitatges puguin desgravar-se de l’IRPF.

16. Totes les figures impositives hauran de rebaixar-se quan les actuacions es realitzin en rehabilitació d’habitatges.

17. Crear noves modalitats de rehabilitació compartir pis i instaurar el 2x1. A Barcelona viuen soles unes 155.000 persones 85.000 de les quals són persones grans majors de 65 anys. I el 67% de la gent gran viu en habitatges de propietat. Per tant proposem compartir pisos a les persones propietàries que visquin soles. A canvi es rehabilitarien els dos pisos un dels quals, el desocupat, es destinaria a lloguer assequible. Els ingressos per aquest lloguer proporcionaran uns ingressos suplementaris a les persones grans.

18. Incentivar la rehabilitació dels pisos desocupats. Més de la meitat d’aquests 16.909 habitatges buits (el 53,3%) són de propietat, mentre que una quarta part (el 24,4%) són de lloguer i de la resta no es té informació. Un bon nombre de tots ells podrien també estar en mal estat o afectats per la obsolescència.

19. Aconseguir que 10.000 pisos desocupats, el 60% dels pisos desocupats de Barcelona, s’incorporin al mercat de lloguer en els propers 5 anys.

20. Dotar-se d’una política de microcrèdits per a la rehabilitació d’aquests pisos buits que entrarien al mercat de lloguer.

21. Crear el Servei Jove de l'Habitatge. Es concretaria en programa de mediació entre propietaris i joves llogaters per facilitar el lloguer de pisos a preus assequibles. El servei ofereix garanties al llogater i al propietari. Existeixen experiències en món local on s'han atès a 6.651 joves i a 2.053 propietaris, amb un resultat de centenars d’habitatges llogats a un preu d'un 30% sota el preu del mercat, amb un índex de zero impagats.

22. L’administració local ha de fer d’intermediària i avaladora per concretar rehabilitacions i lloguers.

23. Explorar les possibilitats que ofereixen les transformacions urbanístiques i la nova llei del sòl, i reservar un 5% del sòl de nou equipament per a pisos de lloguer per a joves. La demanada de pisos de lloguer per a joves ha superat àmpliament l’oferta del municipi, i més de 19.000 sol·licitants han quedat fora d’aquest mercat.

24. Investigar nous jaciments d’habitatge de lloguer. Provocar el lliscament d’activitats cap a plantes baixes desocupades, un lliscament que pot alliberar entresols i principals que es podrien destinar a lloguers assequibles. L’autèntica sostenibilitat és l’aposta per la ciutat compacta, la ciutat que no consumeix territori ni recursos, ni energia, ni transport. Aquesta aposta per la Ciutat compacta passa per la rehabilitació de les nostres estructures urbanes.